VOLPELLEA, [VOLPALLEA] s.

Covardia.

V. volpeatge, volpellatge, volpellesa.

"On, com jo, mesqui, sia vensut e sobrat per tants vicis e per tants peccats, d on ve a mi, Senyer, que jo sia ardit, ni on es la volpellea que jo deuria haver per rao de mos mortals falliments?"
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 16, cap. 137

"E no es cosa, donques, propria dels sacerdots tembre e esquivar los encontres de les batayles, los quals sola pusallinimitat e volpallea fa amar delits, e tota lur cura es que puguen be menjar e beure?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VI, 2.785